fbpx
Anima

El que t’estàs perdent per no ser un arbre

(leer en castellano más abajo)

Benvolguts humans,

Sóc un arbre. Els meus ancestres ja habitaven aquest planeta fa 400 milions d’anys, et pots imaginar? 400 milions d’anys! Durant tot aquest temps hem anat desenvolupant i perfeccionant la nostra saviesa vegetal. Podem fer coses increïbles que et vull explicar.

No us ho prengueu malament, però vosaltres els humans teniu uns cossos… avorrits. La vostra forma en néixer ja és la mateixa per a tota la vida, només augmenta o disminueix de mida. No hi ha creativitat. El nostre cos vegetal, per contra, canvia contínuament. Ens apareixen noves fulles, noves formes, ens brolla el sexe, neixen fruits. Ens expandim i creixem en totes direccions, Podem créixer fins a 100 metres cap al cel, o recargolar el nostre tronc i branques formant figures creatives. I no només això, també creixem cap a l’interior de la terra, habitant en dos mons al mateix temps. A més, ens desprenem d’algunes parts quan ja no les necessitem.
Els humans, amb la vostra limitada tecnologia, encara no heu descobert com ho fem per pujar l’aigua des de la profunditat de la terra fins a la fulla més alta que pot estar a cent metres de distància.

Els arbres fem màgia. Escolta això: agafem llum, aire i aigua…i…un momentet que els barrejo… voilà! hidrats de carboni! Alguna fàbrica humana pot fer això? Només nosaltres podem convertir la llum en aliments, dels quals depeneu per complert. No us necessitem per alimentar-nos ja que mengem directament la llum solar. Disposem de milers de lleugeríssimes i eficients plaques solars, les fulles, alta tecnologia. Del que elles fan, tan lleugeres i despreses com són, depèn tota la vida animal al planeta.

No només depeneu de nosaltres per menjar, també per respirar ja que us fabriquem l’oxigen. Sense nosaltres fent l’alquímia de gasos, us intoxicaríeu d’anhídrid carbònic. I encara més. El carbó, el gas natural i el petroli també els fabriquem nosaltres.
Sou tan dependents! Vau començar a poblar el planeta fa tan sols 200.000 anys. Encara sou nens, vulnerables, una mica perduts. Aneu tan capficats en els vostres maldecaps que de vegades perdeu perspectiva de quin és el vostre lloc al planeta terra. Us heu aïllat al vostre món.

Una altra propietat màgica que tenim els vegetals: podem regalar el 95% o més del nostre cos a un depredador… i sobrevivim! I a més, tornem a créixer! Et pots imaginar que algú mengés el teu cos fins a deixar només el dit petit del peu i que tornessis a formar un altre cos a partir del dit? Per poder fer això hem desenvolupat un cos democràtic on no hi ha directors generals ni jerarquies. No tenim uns òrgans únics com el cervell o el cor que dirigeixen la resta. Els nostres òrgans estan repartits per tot arreu. De fet, no som individus tal com vosaltres enteneu aquesta paraula. No tenim un “jo” unificat ni centralitzat. Per exemple, podeu arrencar-nos una branca, plantar-la i a partir d’ella creixerà un altre arbre. És un altre arbre o és el mateix? Per a vosaltres no hi ha resposta a aquesta pregunta ja que viviu en un sol “jo”.

Els vegetals estem en interacció constant amb tots els elements i amb els diferents regnes de la natura. Olfactem l’aire, sentim la terra, absorbim el Sol, transportem l’aigua, comerciem i intercanviem productes amb els fongs a través de les seves hifes, ens comuniquem a través olors amb els insectes, alliberem a l’aire substàncies químiques volàtils, albergem ocells, líquens i cucs, nodrim la terra d’humus amb les nostres fulles, alimentem els animals…Estem en íntima interacció i col·laboració amb tot el nostre entorn.

Els éssers humans us heu aïllat. I ara esteu en problemes però seguiu en el vostre aïllament auto-referenciat. Tornar a interacturar de tu a tu amb la natura és quelcom que us pot ajudar. I per fer-ho potser podeu reconnectar-vos a la capacitat de sorpresa cap a allò natural. La sorpresa cap al miracle de la vida desplegant-se a cada moment. Quedeu-vos en aquesta sorpresa que us posa al vostre veritable lloc. Sense intentar desxifrar-la, comprendre-la ni manipular-la. Quedeu-vos en aquesta maravellosa sorpresa. Després, i només després, vindrà tota la resta.

…..

Apreciados humanos,

Soy un árbol. Mis ancestros ya habitaban este planeta hace 400 millones de años ¿te puedes imaginar? 400 millones de años! Durante todo este tiempo hemos ido desarrollando y perfeccionando nuestra sabiduría vegetal. Podemos hacer cosas increíbles que te quiero explicar.

No os lo toméis a mal, pero vosotros los humanos tenéis unos cuerpos…aburridos. Vuestra forma al nacer ya es la misma para toda la vida, solo aumenta o disminuye de tamaño. No hay creatividad. Nuestro cuerpo vegetal, por el contrario, cambia continuamente. Nos aparecen nuevas hojas, nos brota el sexo, nacen frutos. Nos expandimos y crecemos en todas direcciones, Podemos crecer hasta 100 metros hacia el cielo, o retorcer nuestro tronco y ramas formando figuras creativas. Y no solo esto, también crecemos hacia el interior de la tierra, habitando en dos mundos al mismo tiempo. Además, nos desprendemos de algunas partes cuando ya no las necesitamos.
Los humanos, con vuestra limitada tecnología, todavía no habéis descubierto como hacemos para subir el agua desde la profundidad de la tierra hasta la hoja más alta que puede estar a cien metros de distancia.

Los árboles hacemos magia. Escucha esto: cogemos luz, aire y agua …y…un momentito que los mezclo… voilá!  hidratos de carbono!  ¿alguna fábrica humana puede hacer esto? Solo nosotros podemos convertir la luz en alimentos, de los que dependéis por completo. No os necesitamos para alimentarnos ya que comemos directamente luz solar. Disponemos de miles de ligerísimas y eficientes placas solares, las hojas, alta tecnología. De lo que ellas hacen, tan ligeras y desprendidas como son, depende toda la vida animal en el planeta.

No solo dependéis de nosotros para comer, también para respirar ya que os fabricamos el oxígeno. Sin nosotros haciendo la alquimia de gases, os intoxicaríais de anhídrido carbónico. Y más aún. El carbón, el gas natural y el petróleo también los fabricamos nosotros.

Sois tan dependientes!  Empezasteis a poblar el planeta hace tan solo 200.000 años. Todavía sois niños, vulnerables, un poco perdidos. Andáis tan metidos en vuestros quebraderos de cabeza que a veces perdéis perspectiva de cuál es vuestro lugar en el planeta tierra. Os habéis aislado en vuestro mundo.

Otra propiedad mágica que tenemos los vegetales: podemos regalar el 95% o más de nuestro cuerpo a un depredador…y sobrevivimos! Y además, volvemos a crecer!  ¿te puedes imaginar que alguien comiera tu cuerpo hasta dejar solo el dedo meñique del pie y que volvieras a formar otro cuerpo a partir del dedo? Para poder hacer esto hemos desarrollado un cuerpo democrático en el que no hay directores generales ni jerarquías. No tenemos unos órganos únicos como el cerebro o el corazón que dirigen al resto. Nuestros órganos están repartidos por todas partes. De hecho, no somos individuos tal como vosotros entendéis esta palabra. No tenemos un “yo” unificado y centralizado. Por ejemplo, puedes arrancar una rama de un árbol, plantarla y partir de ella crecerá otro árbol. ¿Es otro árbol o es el mismo? Para vosotros no hay respuesta a esta pregunta ya que vivís en un solo “yo”.

Los vegetales estamos en interacción constante con los elementos y con los diferentes reinos de la naturaleza. Olfateamos el aire, sentimos la tierra, absorbemos el Sol, transportamos agua, comerciamos e intercambiamos productos con los hongos a través de sus hifas, nos comunicamos a través de olores con los insectos, liberamos al aire sustancias químicas volátiles, albergamos pájaros, líquenes y gusanos, nutrimos la tierra de humus con nuestras hojas, alimentamos a los animales… Estamos en íntima interacción y colaboración con todo nuestro entorno.

Los seres humanos os habéis aislado. Y ahora estáis en problemas pero seguís en vuestro aislamiento auto-referenciado. Volver a interactuar con la naturaleza de tu a tu es algo que os puede ayudar. Para hacerlo quizás os pueda ayudar reconectaros la capacidad de asombro hacia lo natural. El asombro hacia el milagro de la vida desplegándose a cada momento. Quedaos en este asombro que os pone en vuestro verdadero lugar. Sin intentar descifrarlo, comprenderlo ni manipularlo. Quedaos en este maravilloso asombro. Después, y solo después, vendrá todo lo demás.

Marc Ribé